El boig
En un exercici sense cap ni peus,
omplo de versos un passat eixut
i ho faig en una llengua que, diuen,
molt aviat no llegirà ningú;
explico un viatge imaginari,
perdut el tren que m'hi havia de dur;
faig trampes perquè em surti el solitari,
absurda pirueta de joc brut.
I així és va perfilant la meva imatge,
poeta tardà, viatger vençut,
jugador trampós sense massa escrúpols…
permeteu-me que ho digui sense embuts:
rere el mirall hi veig un pobre boig
a la captura inútil d'un temps perdut.
Joan Adell Álvarez
(3er. Premi de Poesia de Canyet-2006. Badalona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada