Arribarà el capvespre. Rere els vidres,
a poc a poc s’apagaran les hores
de la brega. Un raig sagnat de sol
tremolarà damunt l’últim desig
i el perfil de les coses es fondrà
en un crepuscle fatigat i incert.
Llavors, com tots els dies, obriré
el llibre de les tardes, tan sabut,
per distreure’m del so més inquietant:
el batec del meu cor, vell i tossut,
incert i fatigat com el capvespre.
Tot seguit,
llegiré amb displicència l’últim full.
Del recull de poemes "Tres estrelles Michelin", Premi Jaume Bru i Vidal, Ciutat de Sagunt-2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada