29 de maig 2011

Un poema de Laura Dalmau

                                  bulímia de cares menudes


                            La nina de drap diu: Tapa’t la nuesa.
                            Vol aprimar-se amb la pell blanca
                            xopada d’ideologies sense pèl.
                            Ha descobert l’efecte òptic
                            d’un cos, les mans amb olor a saliva
                            i el fred de la consciència rentada
                            sense haver d’engendrar cap àpat.
                            L’aigua li trenca el color vermell
                            perfumant la seva habitació adolescent.
                            Les joguines fa temps que oblidades,
                            dormisquegen escoltant el soroll
                            de la cadena, en silenci, obstinada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada