20 de jul. 2018

Quan les taronges eren calentes




       


El negre desmaiat de la sotana,
i les espatlles nevades de caspa.
Damunt l’alçacoll sollat de suor,
la flonja papada. Els ulls tristos.

És la imatge que servo d’aquell home.
Sovint em regalava una taronja
que duia a la butxaca:
el seu pervers intent de seducció.
La taronja era calenta.

Avui puc perdonar l’aberració.
Llavors, els meus dotze anys van intuir
que menjar alegrement taronges calentes
 no podia ser bo per la salut.


Cap comentari:

Publica un comentari