És una simfonia que no podem entendre,
és l'obra inacabada d'un músic immortal
que escriu les seves notes bramant contra les roques
o vessa pianíssims damunt el vell sorral.
És un concert de peixos, d'escumes i sirenes
que van omplint de somnis pentagrames de sal,
o arpegis que tremolen damunt les cordes tenses,
brollant, com aus esquerpes, del fons del temporal.
No analitzeu la pauta ni li busqueu el ritme.
Fruïu d'aquest misteri caòtic i ancestral,
baixeu fins a la platja i, nus de prejudicis,
deixeu que us embolcalli la música del mar.
Joan Adell Álvarez
(Del recull "Primer Llibre de Poemes" - Relatsencatalà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada