15 de febr. 2012

La vinya verge

Tinc una vinya verge que vesteix
la paret del meu jardí. La conec
fulla a fulla,  perquè he vagarejat 
perdut pel seu brostatge un raig de temps.
Tota ella neix d’un tronc que, de seguida,
s’esparpalla en mil branques grimpadores.
Conec el borrissol d’aquell miratge
que en diuen primavera i la ufana
luxuriant  de la quimera
que s’anomena estiu.

El seu millor moment, no en tinc cap dubte,
són les tardes, tan curtes!, de tardor,
quan es pinta d’or vell amb l’últim sol.
(Perquè, sabeu?, la meva vinya verge
com jo mira a ponent)

I demà —potser avui— quan el primer
mestral li tregui, impertinent, la seva
vestimenta, restarà tota nua,
verge austera, sense retrets ni planys.
Ella sap que és l’única manera
de tornar-se a vestir.

Joan Adell Álvarez
Premi Aules Universitàries
XXXIV Jocs Florals de la Tardor
Ajuntament de Barcelona, 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada