Velles paraules damunt vells pergamins; velles ampolles que el nàufrag llança al mar amb la vaga esperança que algú, tal vegada quan d’ell només resti un polsim de cendra entre els esculls, llegeixi el seus missatges. I els entengui.
És l’ampolla del nàufrag, la metàfora més antiga del món.
Pots estar cofoi "Matins grisos" la teva darrera novel·la t'ha sortit rodona, el text flueix àgil des de la primera pàgina, els personatges del primer a l'últim són versemblants així com la història que els envolta: què més vols company?
ResponEliminarosicler